Mentre hi hagi un sol català amb consciència de ser-ho, Catalunya existirà. Com diu la dita, el catalans de les pedres en fem pams. De l'adversitat també se'n treuen coses positives. Aquests últims anys, si ens ho mirem des d'una òptica pessimista, han estat nefastos, però, des d'una altra perspectiva, han suposat un pas de gegant pel que fa la consciència nacional de molts catalans. Deu anys enrere gairebé ningú parlava obertament d'independència. Amb cins o sis anys, les coses han canviat molt. Si només parem atenció als mitjans de comunicació o a les cúpules dels partits polítics, potser el panorama no és massa engrescador, però si ens fixem en el poble, en els moviments, plataformes o entitats que, des de la societat civil, estan treballant per Catalunya, segurament haurem de ser força més optimistes. El despertar de la consciència política dels catalans es percep cada dia amb més força. Aviat es convertirà en una onada imparable.
Ara fa sis mesos de l'acte Xirinacs al Palau. Aquell dia, el Palau estava ple a vessar per retre homenatge a en Lluís Maria Xirinacs. Estic convençuda que la seva força, la seva constància i la seva energia, s'han multiplicat i s'han escampat arreu dels Països Catalans.
Gràcies Xiri!
